Econòmica.- La primera ha demostrat com l’avaricia irracional d’algunes persones ha convertit tot un sistema financer, a priori beneficiós per a la gran majoria de la població, en un fracàs estrèpit i clamorós que està afectant de ple als ciutadans més vulnerables. Sí, part important de la masa social que composa la societat està patint pels seus llocs de treball (expedients de regulació, i els directius per què no es regulen!!??) quan les empreses, sorprenentment, estan deixant de créixer el que s’esperaven, és a dir, estan deixant de guanyar, de fet no estan perdent diners. Els diferents tipus d’especulació en els mercats de futurs – recordem que hi ha gent que “juga a guanyar diners” comprant i venen aliments bàsics per milions de persones – fan que el sistema capitalista s’hagi basat en els beneficis ecònomics esperats a curt termini. La ferotge i temible competitivitat entre les empreses per esdevenir els líders en el “rànquing dels taurons” està fent que milers de persones hagin de buscar-se la vida i començar-la de nou com aquell qui diu. Lamentable em sembla, atorgar-li centenars de milions de dòlars o euros als llobs que disfressats de caputxetes, es fan les víctimes quan tots sabem quines són les vícitmes reals de tot plegat. Solució: canvi de sistema? L’únic que sé és que aquesta crisi no deixarà a ningú indiferent.
Energètica.- El desenvolupament econòmic ha comportat fins al moment, un augment en el cosunm d’energia (intensistat energètica mesurat en teps/milions €). Hem d’aprendre a produir béns i serveis sense malgastar tant l’energia primària que ens ofereixen les fonts no renovables, precisament perquè són limitades, contaminants i cada vegada més cares. En aquest sentit, l’Agència Internacional de l’Energia en el seu informe World Energy Outlook 2008 (WEO’08) destaca que a l’any 2010 (només 2 anys!!!) ja pot haver-hi problemes de subministrament de petroli degut al desajust entre l’oferta i la demanda. A més, s’afegeix tota la problemàtica associada amb aquesta font primària d’energia: conflictes geopolítics, “peak oil”, dependència econòmica dels estats, contribució a accelerar l’escalfament global del planeta, etc. Solució: destinar els recursos econòmics, tècnics i polítics cap a l’Estalvi + Eficiència + Energies Renovables. Després, resar…
Ecològica.- En una època en què les decisions econòmiques han marcat la pauta de comportament racional de les persones, això ha suposat unes conseqüències molt perjudicials per l’entorn – tal com es va preveure en els 70s i s’ha confirmat en la darrera dècada. El fenomen de la globalització ha desenvocat en una disrupció climàtica sense precedents en la història de la humanitat. En un moment en què la concienciació ambiental ha près certa rellevància en l’agenda política internacional i que sembla que el missatge ecologista estava penetrant en les ments més escèptiques, la crisi financera citada ha caigut com una galleda d’aigua freda. No obstant, és curiós com la conducta humana no aprèn a reaccionar a priori i sí a posteriori dels cops, tot i pronosticant-los amb temps. En fi, el que vinc a dir, és que per molts consells d’estalvi d’energia, patrons de consum més sostenibles, respecte a la natura pel què ens ofereix, ha hagut de ser una crisi financera i econòmica la que marqui un punt d’inflexió, un abans i després, en el comportament de l’ésser humà davant el medi ambient. Trist però cert. Solució: Serà aquesta una oportunitat definitiva per canviar la societat envers la veritable sostenibilitat? O pel contrari, servirà per descobrir que els i les humanes som autocomplaents i autodestructius per naturalesa?
Publicat per BoS~ 
Econtracròniques 