Reflexions de la Tripl-E-Crisi

Econòmica.- La primera ha demostrat com l’avaricia irracional d’algunes persones ha convertit tot un sistema financer, a priori beneficiós per a la gran majoria de la població, en un fracàs estrèpit i clamorós que està afectant de ple als ciutadans més vulnerables. Sí, part important de la masa social que composa la societat està patint pels seus llocs de treball (expedients de regulació, i els directius per què no es regulen!!??) quan les empreses, sorprenentment, estan deixant de créixer el que s’esperaven, és a dir, estan deixant de guanyar, de fet no estan perdent diners. Els diferents tipus d’especulació en els mercats de futurs – recordem que hi ha gent que “juga a guanyar diners” comprant i venen aliments bàsics per milions de persones – fan que el sistema capitalista s’hagi basat en els beneficis ecònomics esperats a curt termini. La ferotge i temible competitivitat entre les empreses per esdevenir els líders en el “rànquing dels taurons” està fent que milers de persones hagin de buscar-se la vida i començar-la de nou com aquell qui diu. Lamentable em sembla, atorgar-li centenars de milions de dòlars o euros als llobs que disfressats de caputxetes, es fan les víctimes quan tots sabem quines són les vícitmes reals de tot plegat. Solució: canvi de sistema? L’únic que sé és que aquesta crisi no deixarà a ningú indiferent.

Energètica.- El desenvolupament econòmic ha comportat fins al moment, un augment en el cosunm d’energia (intensistat energètica mesurat en teps/milions €).  Hem d’aprendre a produir béns i serveis sense malgastar tant l’energia primària que ens ofereixen les fonts no renovables, precisament perquè són limitades, contaminants i cada vegada més cares. En aquest sentit, l’Agència Internacional de l’Energia en el seu informe World Energy Outlook 2008 (WEO’08) destaca que a l’any 2010 (només 2 anys!!!) ja pot haver-hi problemes de subministrament de petroli degut al desajust entre l’oferta i la demanda. A més, s’afegeix tota la problemàtica associada amb aquesta font primària d’energia: conflictes geopolítics, “peak oil”, dependència econòmica dels estats, contribució a accelerar l’escalfament global del planeta, etc. Solució: destinar els recursos econòmics, tècnics i polítics cap a l’Estalvi + Eficiència + Energies Renovables. Després, resar…

Ecològica.- En una època en què les decisions econòmiques han marcat la pauta de comportament racional de les persones, això ha suposat unes conseqüències molt perjudicials per l’entorn – tal com es va preveure en els 70s i s’ha confirmat en la darrera dècada. El fenomen de la globalització ha desenvocat en una disrupció climàtica sense precedents en la història de la humanitat. En un moment en què la concienciació ambiental ha près certa rellevància en l’agenda política internacional i que sembla que el missatge ecologista estava penetrant en les ments més escèptiques, la crisi financera citada ha caigut com una galleda d’aigua freda. No obstant, és curiós com la conducta humana no aprèn a reaccionar a priori i sí a posteriori dels cops, tot i pronosticant-los amb temps. En fi, el que vinc a dir, és que per molts consells d’estalvi d’energia, patrons de consum més sostenibles, respecte a la natura pel què ens ofereix, ha hagut de ser una crisi financera i econòmica la que marqui un punt d’inflexió, un abans i després, en el comportament de l’ésser humà davant el medi ambient. Trist però cert. Solució: Serà aquesta una oportunitat definitiva per canviar la societat envers la veritable sostenibilitat? O pel contrari, servirà per descobrir que els i les humanes som autocomplaents i autodestructius per naturalesa?

Time to lead

Per què l’objectiu de no superar la temperatura global en 2ºC?

Què diuen i quines mesures estan prenent els parlamentaris europeus en el assumpte?

I més important, què tenim a dir els ciutadans/es europeus al respecte?

Segueix el debat parlamentari i exigeix les iniciatives i actuacions que creguis necessàries per mitigar l’inevitable escalfament global de temperatura que està provocant el canvi climàtic.

+Vídeo: The world is getting hoter…

+Info: Time to lead

Font: Canal solidario

Dia sense bosses de plàstic

Les bosses de plàstic:

- Estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovables i molt costós.
- Suposen un 2% en pes de la brossa domèstica i unes 14 milions de bosses cada cap de setmana a Catalunya.
- El seu reciclatge és escàs i costós energèticament . La majoria van a abocadors i incineradores.
- Durant la fabricació i incineració s’emeten gasos contaminants (dioxines, cianur d’hidrogen…).
- Poden trigar entre 400 i 1000 anys en descompondre’s, mentre que la seva vida útil mitjana és de 12 minuts.
- La seva dispersió al medi provoca l’afectació i mortaldat d’animals al medi terrestre i aquàtic.
- Són de fàcil substitució per sistemes reutilitzables.

Si països com Austràlia, Irlanda, França, Londres i la Xina (que ha prohibit la seva distribució en els comerços!) han aplicat mesures per evitar l’ús i el malbaratament dels recursos naturals, per què no ho podem fer a casa nostra?

Manifest: “Catalunya Lliure de Bosses de plàstic”.

+info: “L’Agència de Residus es planteja regular les alternatives al consum de bosses de plàstic“

Font: Revista Sostenible.

¿El cambio climático preocupa a los españoles?

Esta noticia la tenía olvidada en el tintero virtual de mis carpetas y encuentro que resulta muy interesante difundirla en un mayor grado. La pregunta que hay en el aire es, ¿El cambio climático preocupa a los españoles?

Resulta que el pasado mes de febrero se realizó una encuesta a 2000 ciudadanos españoles de diferentes regiones. Pues bien, estos fueron los resultados:

• Un 40% de los españoles ha percibido los cambios asociados al calentamiento global.
• El 42% considera que falta información relativa a este ámbito.
• 4 de cada 10 ni siquiera han oído hablar del Protocolo de Kioto.
• No obstante, el 88% estaria dispuesto a cambiar su estilo de vida para evitar el cambio climático.
• A la mitad no le importaría pagar 5€ más en la factura de la luz si la energía procediera de energías renovables.
• 2 de cada 3 ven al ser humano como principal responsable de las emisiones de CO₂ a la atmosfera y la destrucción de los bosques, así como que ven a EE.UU. como el principal emisor a nivel mundial y quien hace menos para remediarlo.

La respuesta después de ver los resultados es bastante clara: el cambio climático SÍ preocupa, aunque hace falta mayor comunicación y información, así como dar a conocer medidas reales y eficaces para evitarlo.

+ Info: Los españoles se muestran dispuestos a cambiar su estilo de vida para evitar el cambio climático.

Fuente: Revista CONSUMER, Fundación EROSKI.

Vents de canvi!

Ha nascut un nou espai virtual de comunicació per contrarrestar la desinformació que pateix l’actual societat vers la temàtica mediambiental.

Aquest finestró que s’obre avui pretén aportar certa llum en un camp tant desconegut com el medi ambient i la seva relació amb els éssers humans. La iniciativa no és qüestió de dos dies, sinó un projecte que va començar fa dos anys, i que no es posa fronteres ni es marca límits en el temps.

L’ánim fonamental del blog és aconseguir esdevenir un canal entre la informació reservada a cercles reduïts i una ciutadania desorientada i no concienciada amb el medi ambient.

Cal destacar, que alguns temes relacionats amb qüestions mediambientals han aconseguit superar el tel d’invisiblilitat provocada per certs grups de pressió i es troben a l’ordre del dia en l’actualitat. No obstant, tota la informació que es publica en els mitjans de comunicació no és del tot rigorosa o de rellevància, força vegades per la manca de coneixement dels propis periodistes en la matèria.

Parlar de medi ambient requereix una sensibilitat, un coneixement, un rigor científic i un poder comunicador, entre altres aptituts. El que pretén aquest espai virtual és traspassar aquesta barrera i facilitar que la població d’un territori pugui esdevenir crítica en els aspectes mediambientals que els hi afecten i redescobrir el poder de decisió i canvi de les persones vers la societat consumista en què vivim.