Del 22 al 30 de novembre Catalunya engega una experiència pilot europea traduida en la Setmana de la Reducció de Residus.
Més de 40 municipis arreu del territori català podran gaudir de tallers de compostatge, mercats d’intercanvi, xerrades, exposicions, i més activitats per aprendre com des de l’acció individual o comuntaria es poden reduir els 1,64Kg de brossa que genera cada dia un català durant un any.
Font: Agència de Residus de Catalunya (Generalitat de Catalunya)
novembre 25, 2008 a les 2:18 am
… i quan hem d’apendre per ací baix dels nostres veïns catalanets… ni em plantejo alguna iniciativa, per cutre que sigui, promoguda pel govern d’aquesta Comunidaddd. M’hauré de traure el carnet del cert Partit Polític a veure si em col·loco en algun departamentillo i li donem una miqueta més de vidilla a això del medi ambient, que aquí ens em quedat en la idea d’allò del “culto a lo silvestre” de principis de segle que deia l’Alier , i no hem evolucionat mai més.
ah si! que s’ha protegit alguna taqueta verda que quedava i s’ha denominat “Parc Natural” (però no ens hem preocupat de gestionar-la, obvíssimament).
Per cert Mr BOSSquecillo, per aquí la cooperativa de grangers i agricultors de la zona s’està plantejant de promoure una planta de biogàs com a solució als purins i demés merdes d’animals. Aprofitant que tinc un amic especialista en Energies Renovables volia preguntar-te que en penses; pot ser rentable, o com a mínim, no generar gastos? Vull que el meu papa s’adhereixi a la idea! (el tio Pasqual és granger…)
Salut i AMBIENT!
novembre 25, 2008 a les 4:21 pm
ombre che… que curios trobar-nos per la web…
en quant a l’article publicat, crec q s una llastima que encara s’hagin de crear “celebracions” com aquesta pq el ciutada de peu faci us de la racionalitat humana, i quan vagi a comprar ho faci amb logica.
no li veig la dificultat per enlloc. on esta doncs, el problema de fons?
descarto quasi instantaniament
1) ignorancia. dubto que en la societat del coneixament en la que estem immersos algu dubti de l’origen dels materials comprats…
2) problema economic: +aviat seria al contrari… si es compres menys/ es compressin coses ambutilitat a llarg plaç/ s’evitessin comprar utensilis i objectes d’un sol us, a part d’aconseguir reduir els residus, tb s’aconseguiria un estalvi a la butxaca.
aixo doncs, el problema recau sobre dels que sempre en son responsables, es a dir, tots/es. tenim la responsaibilitat i el deure moral d’aturar aquesta brutalitat ambiental, que no deixa de ser d’altra banda una crisi a tots els nivells.
i si, trobo molt que es faci la Setmana de reduccio de residus, pero d’altra banda aquest fet m’empipa. pero sobretot, m’entristeix, pq sembla mentida que a hores d’ara, que la compta enrere ha començat, encara s’hagin de fer tallers i regalar obsequis per tal de concienciar les punyeteres consciencies de tots aquells que les intenten silenciar.
~~Belfast.
novembre 25, 2008 a les 5:37 pm
Gràcies per afegir els vostres comentaris, sempre donen vidilla a aquest espai virtual de temàtica mediambiental.
Referent a la primera aportació, Che encara no tinc molt dominat el tema del biogàs, però pel que sé, podria afirmar-te que pot resultar una solució idònia per diverses raons:
- Per començar, la recollida dels purins i la localització d’aquests en una planta digestora permet resoldre un dels problemes més destacats associats a aquest residu que és evitar la contaminació de les aigües subterrànies i el sòl per nitrats.
- Per una altra banda, el fet d’aprofitar un residu per a l’obtenció d’energia (calor i/o electricitat), que és coneix com valorització energètica, permet convertir el residu en recurs, per tant atorgant-li una sortida econòmica.
- El biogàs és metà (CH4) d’origen orgànic, per tant quan es crema per mitjà d’una combustió emet gasos (CO2 i vapor d’aigua i altres). No obstant, els nivells no són comparables amb els que produeiexen els combustibles fòssils que coneixem (carbó, petroli i gas natural).
- En definitiva, el biogàs es pot utilitzar en diferents aplicacions: una central de cogeneració (transformació en electricitat i calor amb un rendiment del 90%), com a combustible en vehicles motoritzats i calderes per calefacció si s’escau.
Bé espero t’hagi servit d’alguna cosa, no obstant, quan sàpiga alguna coseta més al respecte ja t’aniré informant, el meu consell és que tireu endavant la proposta ja que el projecte pot ser un punt de partida per conduir-vos cap a la sostenibilitat energètica en el sector agrari.
novembre 25, 2008 a les 5:56 pm
Pel que fa el segon comentari, Cristina entenc la teva indignació per un tema que resulta molt obvi per certes persones, sense necessàriament tenir una sensibilitat mediambiental destacada. No obstant, també comprenc les dificultats de lliutar en aquest àmbit en una societat tant consumista i materialista on la novetat marca la pauta diaria dels ciutadans. En aquest sentit, la comunicació resulta transcendental: transmetre el missatge correcte, explicar el per què i com és tot el procés, la transparència i facilitat per accedir a la informació, etc. Podríem caure en la tentació de deixar-ho tot per fet, però la realitat del carrer no és ni tant senzilla ni tant receptiva com s’espera en aquests temes.
Sense anar més lluny hi ha un article a la revista sostenible redactat pel periodista ambiental José Luís Gallego on es parla del mal ús del contenidor groc. La veritat és que qui s’encarrega de la recollida de deixalles no ho posa gaire fàcil pels ciutadans de a peu.
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=5&num_noticia=442619